Aquí tenim el començament del segle, en una Barcelona que s’explica a si mateixa dia a dia amb totes les veus. Aquí tenim totes les contradiccions, tots els desitjos, totes les expectatives d’un noi d’uns vint anys, aprenent de tot. Aquí tenim la vida d’un artista incipient amb tota la passió en ebullició, per la música, la literatura, la pintura i, sense treva, l’amistat i el sexe. Aquí el tenim, amb la família, la vila de l’estiu i els carrers de la zona alta de la ciutat. Aquí tenim una personalitat que es va creant a si mateixa a cops, que contrasta amb el seu entorn i el vol fer seu, per aportar la seva mirada. I aquí el tenim nosaltres, per fer-nos-el nostre. Per estimar-lo, o per odiar-lo. Amb La tela blanca, el seu primer llibre de ficció, Josep Torelló crea un personatge peculiar, ric en matisos i punts foscos, que anem coneixent a partir de les anotacions d’un dietari. Fa servir tots els recursos perquè sapiguem qui i com és: la confessió personal, la reflexió estètica, la crònica dels viatges, la valoració de la capital i el poble, les aventures sentimentals i, també, la poesia.

Compra a Saldonar.
Comença a llegir.

La presencia de la música en los filmes ha definido parte de los mecanismos ontológicos, narrativos, expresivos, dramatúrgicos, psicológicos e inclusive históricos con los que el lenguaje cinematográfico ha articulado el espacio-tiempo diegético. Estas cuestiones son las que aborda el presente trabajo, el cual lleva a término un estudio de la música presente y articulada en el cine e indaga sobre la relación estética música-imagen.

Por un lado, se describen los principios estéticos expuestos en la bibliografía sobre la relación entre la música y la imagen cuando ambas se proyectan de manera conjunta en una pantalla de cine. Y por otro, se desarrolla un innovador estudio sobre la genealogía del lenguaje cinematográfico, poniendo el foco en como este ha evolucionado hasta la actualidad y cuál es el papel de la música en las sucesivas formas de expresión audiovisual.

Descarrega el pdf.