Tesi doctoral — La música en els films: la subversió del llenguatge cinematogràfic en l’obra de Pere Portabella (1967-1973)

Tesi doctoral. El llenguatge cinematogràfic és un llenguatge artístic i comunicatiu certament complex. El punt de partença del treball és que la presència de la música en els films defineix part dels mecanismes ontològics, narratius, expressius, dramatúrgics, psicològics o, fins i tot, històrics amb què el llenguatge cinematogràfic articula la seva diègesi. Es porta a terme una recerca entorn de l’estudi de la música present en el cinema, posant el focus en l’obra cinematogràfica que el director català Pere Portabella realitza en el període comprès entre 1967 i el 1976. Portabella, nascut a Figueres l’any 1927, desenvolupa la seva activitat com a realitzador cinematogràfic a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle XX. Des d’un punt de vista sincrònic, la episteme de la “imatge contemporània” conjuga, en el seu si, la dualitat del valor icònic i del valor sonor i musical. Així, tot i que aquest treball estudia la música en el cinema, i la relació estètica i formal de la imatge i la música en el conjunt de l’expressió cinematogràfica, aquest és, també, un treball sobre la “imatge”, en el qual es prova d’explicar aquest fet: com la música és un element que pertany als mecanismes de la construcció de la imatge moderna i contemporània.